1 de Maig 2023: Democratitzar l’economia per avancar en igualtat
Manifest Unitari del PSUC viu, Espai Comunista i la JSUC davant l’l de Maig de 2023
La classe obrera pateix les conseqüencies de l’onada inflacionaria més gran i devaluació salarial en 40 anys. Tot i aixó, el principal motiu de la pujada deis preus és deguda a l’increment deis beneficis empresarials, per augmentar els seus marges i incrementar la rendibilitat del capital que ha suposat que les empreses de l’IBEX 35 guanyessin més de cinquanta-sis mil milions d’euros al 2022, un 35% més que l’exercici anterior a costa de les esquenes de la classe treballadora, com també de les conseqüencies provocades perla Guerra de Ucraína.
Aquestes enormes pujades de preus, especialment de la cistella de la compra, se sumen a la resistencia i el bloqueig patronal en els convenís i la negociació col-lectiva, cosa que significa una enorme devaluació deis salaris. Davant d’aquest gran increment deis preus i la carestía de la vida, sobretot des de principis del 2021, el sindicalisme de classe i el moviment obrer fa temps que es mobilitzen i organitzen el conflicte per aconseguir pujades salaríais lligades a l’IPC amb clausules de garantía salarial per no perdre poder adquisitiu. Per aixó, cal seguir mobilitzant-nos per aconseguir conjuntament amb els sindicats de classe CCOO i UGT l’objectiu de “pujar salaris, baixar preus, repartir beneficis”.
Han estat moltes les vagues sectorials {des de l’any passat els conflictes laborals van augmentar un 20%) que han marcat el camí amb el seu exemple de lluita, des de la del metall de Cadís, a la de Cantabria, Barcelona o Lleida, la d’educació a Catalunya, i fins i tot la mobilització d’altres sectors tradicionalment més precaritzats i menys sindicalitzats (hábitat, Primark, etc.), per millorar els seus salaris i condicions de vida. Tots aquests exemples demostren la importancia d’estar organitzats, de participar als sindicats de classe i l’orgull que representa pertanver a la classe obrera. Hem d’organitzar el conflicte als centres de treball per arrencar les plusválues al capital i per aixó i davant deis canvis tecnologics que venen, cal repartir l’ocupació, rebaixant la jornada laboral sense perdua salarial. La lluita de classes es dona a la mobilització i al conflicte social.
En aquest difícil context de successives crisis i dificultases condicions de vida, hem de reivindicar les polítiques públiques de carácter progressista que el govern de coalició on l’actitud d’Unidas Podemos hi han contribuit a reforcar la posició de la classe obrera i les organitzacions sindicals en la negociació col-lectiva, servint per fer trencar el bloqueig de la patronal en molts casos, sobretot, grácies a la reforma laboral, amb la recuperació del dret a la ultraactivitat indefinida i la prevalenc;:a salarial deis convenís sectorials. Aquestes polítiques també estan obtenint importants exits en crea ció d’ocupació digna i estable.
Tot i els constants crits de la dreta i la ultradreta, les dades es visualitzen amb xifres hlstóriques, ja hi ha 20,4 milions de persones treballadores actives (la xifra més alta de la historia), en incrementar-se d’un 10% a gairebé un 50 % la contractació indefinida, amb la pujada histórica més gran de l’SMI (un 47% fins a assolir els 1.080€ en 14 pagues), amb la persecució del frau laboral des de la inspecció de treball, amb la lluita contra la mercantilització i individualització de les relacions laborals , davant de la “uberització” del treballa través de la Llei Rider, amb el sosteniment i millora del sistema de pensions públiques.
La presencia d’Unidas Podemos, juntament amb l’alianca ambles forces del bloc d’investidura
i amb el sindicalisme de classe, especialment amb CCOO i UGT, han estat decisives per poder implementar mesures que han suposat un escut social pera les famílies del nostre país com la gratu’itat o l’abaratiment del transport públic, la baixada deis carburants, la limitació de la pujada deis lloguers al 2% i altres mesures, així com l’impost temporal a les grans fortunes (que ha aixecat les ires de la patronal, les energetiques i la banca), han ajudat a alleugerir les conseqüencies de la crisi, i fins i tot, millorar les condicions de vida de la classe obrera i els sectors populars, sobretot deis més vulnerables (la joventut, les dones i les persones migrants), pero aixó no és suficient, ja que els preus continuen molt alts, especialment els de productes de primera necessitat, a més deis efectes perniciosos per a les famílies treballadores en els préstecs i les hipoteques, a causa de les pujades constants deis tipus d’interes imposades pel BCE.
Encara queda molt de camí per recórrer i per aixó el PSUC viu, Espai Comunista i la JSUC, volem anar més enlla de l’Estat del Benestar i proposem avancar cap a un Estat que planifiqui dernocráticarnent l’economia en un sentit just i sostenible, per posar les bases d’una societat més igualitaria, en direcció cap al socialisme. Per anar més enllá de la restringida redistribució de la riquesa, per canviar la correlació de forces amb propostes per Sumar tates les forces de l’esquerra transformadora, tates les lluites obreres, populars i socials sobre una base programática, com la recuperació de la gestió pública de la sanitat amb més recursos per a l’atenció primaria, domiciliaria i la salut mental, l’educació amb l’impuls a la recollida de signatures per presentar una ILP impulsada per la Federació d’Educació de CCOO perqué s’apliqui el 6% del PIB a Educació a Catalunya, amb la creació d’una banca pública, la remunicipalització deis serveis basics (aigua, electricitat, habitatge) i l’aplicació d’una renda básica universal a Catalunya.
És essencial democratitzar l’economia per avancar en igualtat
Visca la classe treballadora !
Visca el 1er de Maig!
PSUC viu
Espai Comunista
JSUC-Joventut Comunista
Barcelona, 1 de maig de 2023
